Família: Geraniaceae Nom cientï¿?fic: Erodium cicutarium Nom popular: Cargola cicutària
Ecologia i hàbitat: Planta anual reptant (teròfit) de pradells terofítics. Es pot trobar florit tot l'any. Morfologia general: És un herba poc o gens piloso-glandulosa, que desprèn una olor una mica fètida. Al principi és acaule i després treu tiges folioses, prostrades o ascendents, fins de 6 dm. L'arrel és prima. Morfologia vegetativa: Les fulles són pinnades, arriben als 20 cm i es disposen en una roseta basal. Els lòbuls són ovats o oblongs i pinnatipartits. Presenten un indument variable. A la base de les fulles apareixen estípules ovato-agudes. Morfologia floral: La inflorescència és una umbel·la pauciflora amb bràctees marronoses. Les flors són hermafrodites, actinomorfes i pentàmeres, amb les peces lliures. Els 5 sèpals fan de 5 a 7 mm i són mucronats i piloso-glandulosos. Els 5 pètals, de 4 a 11 mm, són de color rosa o més aviat porpres. L'androceu consta de 5 estams alternisèpals que duen a la base del filament un nectari. S'alternen amb cinc estaminodis esquamiformes. Les anteres són dorsifixes, introrses i de dehiscència longitudinal. El gineceu està format per 5 carpels soldats en un ovari súper i dividit en 5 lòculs. A l'interior de cadascun es desenvolupa un primordi seminal+br de placentació axial. L'estil és persistent i acaba en 5 estigmes filiformes. Fruit i llavor: El fruit és un esquizocarp format per cinc mericarps que es separen radialment l'un de l'altre. L'estil creix i s'endureix. Al separar-se les peces, cadascuna pren una fina tira de l'estil, i al mig queda el carpòfor que sosté els mericarps. L'aresta d'aquests es cargola higroscòpicament de forma helicoïdal per endinsar la llavor al terra. El bec fa 2-4 cm i les arestes fan 5-8 voltes en espiral. Observacions: Amb els fruits es distingeixen quatre subespècies al nostre territori: la subsp. cicutarium, la subsp. jacquinianum, la subsp. microphyllum i la subsp. bipinnatum. Tot i així, la més abundant amb diferència és la nominal.